Teories lingüístiques

Ja hi som aquí de nou!

Hola gent, avui us parlaré sobre les diferents teories lingüístiques que existeixen i es fan servir a l'hora de ensenyar llengües. 

Com ja sabreu, existeixen moltes maneres diferents de preparar i fer una classe, moltes maneres diferents d'ensenyar i d'aprendre i ,segurament, molts de vosaltres haureu tingut experiències diferents, i penseu que hi ha algunes que, personalment, us funcionen millor que d'altres.

Tot i així, per entrar en matèria us faré un breu resum sobre les diferents teories lingüístiques, tot exemplificant-ho amb experiències meves. Començaré dient que hi ha quatre teories lingüístiques diferents: la gramàtica tradicional, l'estructuralisme, el generativisme i cognitivisme i la lingüística del text, pragmàtica i anàlisi discursiu. 

Pel que fa a la gramàtica tradicional, es basa en la importància de la llengua escrita, saber escriure correctament, aprendre la gramàtica d’una llengua/ gramàtica tradicional. Algunes tècniques que s’utilitzen en aquest mètode són els exercicis escrits, els dictats, la lectura de textos clàssics, etc. Normalment, era d’aquesta manera com ens ensenyaven el català o el castellà a l’ESO. També el llatí o grec que ens ensenyaven al batxillerat, aquells que vam estudiar el batxillerat humanístic, utilitzava aquest mètode, com quan ens feien estudiar les declinacions, i bàsicament analitzar frases i traduir els textos, això sí, sempre amb diccionari (encara sort...).

Text que vam haver de traduir en un examen de llatí.

L’estructuralisme, pel contrari, dona més importància a la llengua oral, als diàlegs. Algunes tècniques que es poden emprar són la visualització de vídeos i escoltar àudios, com ara els tant coneguts listenings d’anglès. Moltes vegades aquesta és la tècnica que s’utilitza per a ensenyar llengua estrangera. En el meu cas les tres llengües estrangeres que he après formalment (l’anglès, l’alemany i l’italià, un any perdut que vaig estar estudiant la carrera de Filologia anglesa, i la vaig agafar com a optativa) han utilitzat aquesta tècnica. Les classes eres més divertides i entretingudes pel fet de utilitzar material audiovisual, fer participar l’alumnat... Tot i així, considero que és molt difícil no utilitzar característiques d’altres teories lingüístiques, com ara quan a anglès ens feien estudiar aquella llista que semblava interminable dels irregular verbs. Encara em recordo com cada setmana havíem de portar estudiats uns cinc o sis verbs de la llista i la profe ens preguntava, per després a final de curs, fer un examen amb tots els verbs apresos. És curiós, però és una de les coses que, tot i estudiant-los de memòria, encara em recordo. Una altra característica de l’estructuralisme són els diàlegs que se solen fer amb el company a les classes d’anglès o d’alemany, en el meu cas, i que encara continuo fent a les classes d’alemany al PEI (Programa d'Ensenyament d'Idiomes) de la universitat.

                                           

                        Llibre d'alemany que utilitzava a la ESO.        Llibre d'italià.

Llista dels verbs irregulars en anglès.

Per continuar, el generativisme o gramàtica generativa, la principal característica de la qual és la importància d’estar exposat a una llengua per aprendre-la, és a dir posa èmfasi en l’ input. Considero que les úniques classes que he fet amb aquesta teoria han sigut les de producció d’anglès i producció d’alemany que vaig fer a segon de carrera.

La principal diferència entre aquestes dues teories, l’estructuralisme i el generativisme, és la importància que es dona als errors que es cometen. Mentre que la primera veu els errors de manera negativa, la segona l’utilitza per tal que l’alumne s’adoni quins són els seus errors i què és allò que ha de millorar i que, per tant, ha de treballar més; és a dir, dóna molta importància al fet d’avançar.

Per últim, la pragmàtica, que bàsicament és un mètode que ensenya a usar la llengua /llengua en ús a través de diàlegs, la utilització de textos reals, listenings i sobretot producció oral i escrita. Personalment, considero que és el millor mètode per ensenyar i aprendre llengües, ja que una llengua està per ser usada i posar en pràctica allò que anem aprenent. Considero que la pràctica en l’aprenentatge de llengües és una de les coses més importants, per a què serveix aprendre de memòria el vocabulari, les formes verbals, etc si no en fas ús? És més, normalment allò que aprens de memòria als dos dies ho has oblidat. És per això que trobo tan important la immersió lingüística per a aprendre una llengua; en molt poc temps pots aprendre molt més que en anys i anys anant a escoles d’idiomes i a l’escola.

I fins aquí l’entrada d’avui, espero que us hagi agradat i que em deixeu les vostres opinions. Fins aviat J

Jo i les meves llengües

Benvinguts al meu blog!

Bé, per primera vegada seré jo qui escrigui un blog i no qui el llegeixi, i d'un tema molt diferent als que estic acostumada a llegir (Sí, ho reconec: sóc una obsesa de la moda!). 

En aquesta primera entrada us parlaré una mica de la estreta relació que tenim les llengües i jo. 

Primer de tot, em presentaré perquè conegueu una mica més sobre mi. Em dic Aroa, tinc 21 anys i visc a Terrassa. Estic estudiant Llengües Aplicades a la UPF. La meva mare va néixer també a Terrassa, tot i que els meus avis són de Jaén i van arribar molt joves a Barcelona, lloc on es van conèixer; el meu pare és d'un petit poble de Vicenza, al nord d'Itàlia.

Així doncs, i com us podeu imaginar, a casa es parlaven dues llengües: el castellà per part de la meva mare, i l'italià per part del meu pare, tot i que amb el temps, ves a saber perquè, va canviar de llengua i em va començar a parlar en castellà, suposo que perquè estava influenciat per la llengua en què em parlava la meva mare i que alhora utilitzaven ells. Però aquest no és l'únic canvi que hi va haver a casa lingüísticament parlant, quan van néixer les meves germanes, la meva mare va decidir parlar amb elles en català. Per tant a casa hi ha una situació, no de bilingüisme, sinó de trilingüisme o multilingüisme. 

Considero, doncs, que la meva llengua materna és el castellà i la meva segona llengua el català, ja que, vivint a Catalunya, ja des de ben petita vaig començar a escoltar-lo a l’escola, a la tele, pel carrer, amb alguns amics... 

Les meves llengües estrangeres són les següents:

-         L’anglès, que el vaig començar a aprendre a l’escola amb uns quatre o cinc anys, no recordo exactament, i que avui dia tinc un nivell C1. He de dir que des de aquesta edat fins la ESO vaig tenir la mateixa professora, que feia de l’aprenentatge quelcom més divertit amb jocs i molta motivació. Tinc la sensació però que va arribar un moment en què vaig estancar-me i continuàvem estudiant les mateixes coses una vegada i una altra.  

     

Aquests són els meus pares dibuixats per mi en un dels meus primers anys d'anglès a l'escola. 

-         L’alemany el vaig començar a estudiar a tercer d’ESO durant dos anys, ja que a la meva escola es feia alemany, a diferència de la gran majoria, que feien francès. S’imaginarien ja la importància que ha adquirit aquesta llengua en tant poc temps? No vaig tornar a estudiar alemany fins que vaig començar a la universitat. Actualment, estic al PEI (Programa d’Ensenyament d’Idiomes) de la universitat per tal de millorar el meu nivell, actualment és un nivell A1 o A2, i tinc la intenció de continuar l’any vinent.

-         L’italià, que no se ben bé on situar-lo, ja que tinc un bon nivell oral i l'entenc a la perfecció, però en canvi, com no he tingut una ensenyança formal, tinc errors gramaticals a l’hora d’escriure’l. A més a més, ara mateix només el practico quan vaig a Itàlia a veure la família, i ja sabeu la práctica hace al maestro.

Sempre m’han agradat moltísim les llengües i crec que ja des de ben petita sabia que era el que volia estudiar, o almenys amb què volia que estigués relacionat: amb les llengües.

Si sóc sincera encara avui, a tercer de carrera, estic molt perduda i no sé amb certesa quin serà el meu futur, però tampoc me’l vull plantejar, la vida dona mil voltes i mai sabem que ens depararà a cadascú de nosaltres. Una cosa sí que tinc ben clara; m’agradaria continuar aprenent tantes llengües com pugui, se que es necessita molt de temps i dedicació, però què no tinc tot el temps del món? M’agradaria continuar amb l’alemany, millorar l’italià escrit i aprendre francès, portuguès... I per què no atrevir-me amb llengües com el xinès o el rus? A més, com se sol dir, el saber no ocupa lloc.

Una altra de les meves passions és viatjar, i considero, com diu el refrany, que el món és com un llibre obert i qui no viatja només ha llegit la primera pàgina.  

El futur són les llengües.