Ensenyar i aprendre en línia

Molt bona tarda, ja ha arribat el moment de fer la última entrada i de dir adéu, poder no és un adéu sinó un fins aviat, ja que sempre que tingui temps intentaré fer alguna aportació sobre temes diversos i del meu interès. 

Bé en aquesta entrada toca parlar sobre l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües en línia. Com tots sabem, en les últimes dècades la tecnologia ha transformat les nostres vides, per a millor o per a pitjor? Doncs bé, depén per on es miri. La qüestió és que això ha fet que hi hagi molt més recursos i maneres diferents d'aprendre  i ensenyar una llengua. L'Internet, per exemple és un d'ells. Anys enrere les classes eren presencials, havies de lliurar tots els treballs al professor i el material que tenies per estudiar eren els teus propis apunts, llibres, fotocòpies, etc. Ara, en canvi, a Internet disposem de moltissima informació , que et pot ajudar en qualsevol moment. També és veritat que has de saber utilitzar-la, ja que no tota la informació es fiable. 

A la universitat, la majoria de treballs es lliuren al Moodle, un exemple d'EVA (Entorn Virtual d'Aprenentatge). La veritat és que diria que és l'únic EVA que he utilitzat, així que no puc comparar amb altres, però considero que és una eina molt útil, ja que està tot ben organitzat, pots veure els treballs que has d'entregar de cada assignatura i per quin dia són, tens al teu abast tots els apunts i materials que empra el professor per fer la classe (PowerPoint, documents, lectures, etc), d'aquesta manera tampoc has de comprar-te llibres ni imprimir tot el material, només el que calgui. Per exemple, jo personalment moltes lectures no me les imprimeixo i les llegeixo directament a l'ordinador. A més si un dia faltes a classe, no t'has de preocupar ja que pots accedir als apunts fàcilment. Resumint té molts avantatges.

Recordo que al Batxillerat també teníem Moodle, però el fèiem servir en molt poques ocasions i recordo que en un primer moment em vaig espantar, ja que era una cosa nova, que mai havia fet servir.

Un altre sistema que he utilitzat per aprendre ha sigut l'EPA (Entorn Personal d'Aprenentatge). I què és l'EPA? Doncs el conjunt d'eines que fem servir en el nostre dia a dia per aprendre: diccionaris en línia, traductors automàtics, pàgines com Wikipèdia... Però no només inclou això, el meu EPA inclou també els materials en línia que utilitzo i són del teu interès, com Youtube o Facebook. Així doncs, cadascú tindrà un EPA diferent, segons els seus interessos, aficions necessitats, estudis...

Un altre avenç de la tecnologia són les comunicacions. Qui no té avui dia Facebook, Twitter, Hotmail, Gmail, etc? Pel que fa a les xarxes socials, sembla que no, però si saps utilitzar-les poden ser molt útils. Per exemple, al meu Facebook, a banda de publicar fotos o estats, hem creat un grup amb els nostres companys de Llengües Aplicades, on ens ajudem mútuament amb coses de la uni. Aquestes noves tecnologies donen facilitat també per contactar amb companys i aclarir algun dubte amb ells, per exemple. 

Per últim, vull comentar que avui dia no es necessari anar a una escola de idiomes per aprendre una llengua, sinó que la pots aprendre des de casa. Hi ha molts materials, alguns gratuïts i d'altres no, per aprendre una llengua en línia a través de Internet. Crec que això té molt avantatges (més econòmic, et pots establir els teus propis horaris...), però el principal inconvenient que té és que s'ha de tenir molt d'interès, força de voluntat i dedicació. Amb això i una mica d'esforç es pot aconseguir, tot i que jo penso que a mi em costaria força, ja que en aquest aspecte sóc molt vaga, siguem sincers! A més a més, un dels punts a favor de l'aprenentatge en línia és que hi ha molts recursos d'auto ajuda, com he comentat anteriorment.

I fins aquí la entrada d'avui i darrera entrada de l'assignatura Ensenyament de llengües. Espero que us hagi agradat el blog i la meva experiència.

Auf Wiedersehen i bon estiu! :)

Recursos didàctics

Hola a tots, 

Com ja sabeu, fins ara hem parlat de diferents temes com: les teories lingüístiques, psicològiques, les metodologies, enfocament i organització d'una classe, etc. Però un tema molt important en l'ensenyament de llengües i del qual encara no hem parlat és els recursos que s'utilitzen pel professor a l'hora de fer una classe.

Doncs bé per començar diré que, com ja sabeu, hi ha quatre grans blocs en l'aprenentatge de llengües:

- Comprensió oral

- Expressió oral

- Comprensió lectora

- Expressió escrita

Pel que fa a la comprensió oral, a les classes d'anglès i alemany fèiem listenings i després havíem de fer els exercicis corresponents. Normalment aquests exercicis eren d'elecció múltiple i a vegades de resposta única. Gairebé mai la resposta era un comentari obert, on havíem d'expressar les nostres idees. Recordo també que alguna vegada hem treballat amb vídeos o cançons. Al Batxillerat a vegades escoltàvem cançons que escollíem nosaltres i traduíem la lletra. Recordo que m'agradava moltíssim!

No fèiem gaires exercicis d'expressió oral, molts menys que de comprensió oral. De tant en tant fèiem diàlegs dirigits o havíem de simular alguna situació que ens plantejava la professora, activitats en parella amb buits d'informació (cada un té informació que l'altra no té i cal col·laborar per aconseguir la informació completa), etc. Alguna vegada havíem fet també debats o discussions. També recordo que resolíem dubtes amb els companys. Però bé... poca cosa hi havia d'expressió oral!

La comprensió lectora era un altre aspecte que treballàvem bastant. Hi havia el típic exercici del Student's book on havíem de llegir un text i fer exercicis de resposta única o multiple choice. Normalment, el text el llegíem alguns de classe en veu alta (pensant sempre que no em toqui, que no em toqui). També hi havien exercicis on havíem d'ordenar paràgrafs per formar un text amb significat. 

Al Batxillerat i a alguna assignatura a la universitat ens feien llegir llibres. No tinc un mal record, ja que eren llibres bastant curtets i entretinguts. Però jo sóc una experta en deixar la feina per l'últim moment, i més d'un cop he hagut de pasar-me tot un dia llegint per acabar un llibre. 

Finalment, fèiem molts exercicis d'expresiò escrita, bàsicament redaccions sobre temes diferents. Ens ensenyaven, per exemple, a escriure cartes, emails (tot i que això ja ho dominem, no?), currículums, etc.

Moltes vegades fèiem pràctiques de correcció en parella, és a dir la correcció d'un text, exercici o prova d'un altre company; i molt puntualment, pràctiques d'escriptura cooperativa. En quant a exercicis d'aprendre a utilitzar el diccionari i altres eines, no en tinc tants records. Pot ser algun cop al Batxillerat i ara a la universitat. Fèiem també activitats de vocabulari molt entretingudes: sopes de lletres, mots encreuats, etc.  

Així doncs, i per acabar, llegint la entrada d'avui veureu que en el meu cas, i en el de molts de vosaltres, a l'ensenyament de llengües escolar hi ha una gran presència de comprensió oral i tant d'expressió com comprensió escrita; però no tant d'expressió oral . És el tema de sempre, falta utilitzar la llengua, parlar-la. Considero que uns dels errors en l'ensenyament de llengües estrangeres és que en la majoria de escoles no hi ha immersió lingüística, igual que a les classes de català o castellà parlem en la respectiva llengua, en anglès hauria de ser igual Això ens faria guanyar molta confiança amb la llengua i sortiríem amb un nivell molt més alt. 

L'avaluació

En aquesta entrada em toca reflexionar sobre les diferents experiències d'avaluació que he tingut al llarg de la meva vida, concretament a les classes de llengua.

La meva avaluació ha sigut bàsicament sumativa, és a dir, final quantitativa, objectiva i externa. Jutja l'aprenent respecte una norma. Poso un exemple molt clar, recordo que a molt exàmens havíem de contestar amb exactament les mateixes paraules que hi havia al llibre, és a dir, moltes vegades no podies explicar les coses a la teva manera i amb les teves paraules. Et retornaven l'examen per mirar la nota i no el corregíem a classe, per exemple, per saber on havíem fallat i perquè. Recordo també que a vegades ni ens l'entregaven, només ens deien la nota. Per a què serveix saber una nota si no pots veure on t'has equivocat? Així doncs, tinc molt clar que la avaluació sumativa i final no té res positiu, és molt millor una avaluació formativa, que genera aprenentatge.

A primària, a la ESO i al Batxillerat, la meva formació ha sigut continuada, ja que no només es tenia en compte un examen final per a avaluar un alumne, sinó tot el treball durant un mateix trimestre (treballs, exàmens parcials, deures, exposicions, treball a classe i assistència). Al final de cada trimestre fèiem també un examen final. Ara, a la universitat, m'he trobat amb assignatures amb una avaluació continuada, però també, d'altres amb una avaluació final, amb un examen on t'hi jugues el trimestre.

Pel que fa a la nota, només a primària hi havia una avaluació qualitativa, on la nota era suspens, aprovat, bé, notable i excel·lent, i al costat de cada nota hi havia un comentari de professor. Si no recordo malament, a la ESO la avaluació ja era quantitativa, amb xifres (0-10) però continuava havent un comentari de cada professor. I lògicament al batxillerat i a la universitat, ja no hi havia cap valoració. La majoria de assignatures i exàmens que fèiem tenien una puntuació del 0 al 10, però també m'he trobat amb puntuacions sobre 100, per exemple.

Majoritàriament he tingut heteroavaluació, és a dir qui puntua és el professor/a. Només en algunes assignatures o en algun examen concret he tingut coavaluació o autoavaluació, on l'alumne s'avalua a sí mateix o al company, i la professora hauria de tenir en compte aquesta avaluació, tot i que sempre he posat en dubte això, què hi penseu? Recordo que a Batxillerat tenia una professora d'anglès que quan fèiem els listenings ens tornava a repartir els exàmens perquè li corregíssim a un altre company. Ara a la universitat també hem tingut alguna assignatura amb aquest tipus d'avaluació.

He tingut avaluació de diferents tipus: exàmens, portafolis, cooperació entre iguals (treballs per parelles o equips), proves tipus test, entrevistes orals, etc. També he fet exàmens de competència per obtenir un certificat corresponent al First Certificate i l' Advanced, aquí a la universitat. Mai havia tingut una prova de nivell de llengua per "classificar-me" en un grup o un altre abans d'arribar a la universitat. Abans de començar primer de carrera, però, ens van fer una prova d'adscripció d'alemany, la meva segona llengua estrangera, ja que si no recordo malament hi havia dos o tres grups per nivells.

Finalment, crec que aprovar un examen o no aprovar-lo no determina que dominis la matèria, hi han molts factors que influeixen: pots tenir un mal dia, nervis, quedar-te en blanc, etc. També he tingut experiències més positives; a qui no li ha passat no haver estudiat gaire, però tenir la surt que a l'examen surt precisament  allò que et saps millor? Així doncs, no puc dir que les avaluacions són sempre justes, pot pasar que aquell que ha estudiat més suspengui, per algun motiu, i una altra persona que ho tenia menys preparat tregui millor nota.

Per últim, crec que dins de l'ensenyament de llengües i l'ensenyament en general, és molt i molt important saber avaluar, considero que és igual d'important saber ensenyar que saber avaluar, sinó més, ja que l'avaluació és també una forma d'aprenentatge. I què millor forma d'aprendre que a partir dels teus propis errors? La qüestió, sobretot amb les llengües, és intentar saber què has fet malament i no tornar a fer-ho en un futur, és a dir millorar dia rere dia.