L'avaluació

En aquesta entrada em toca reflexionar sobre les diferents experiències d'avaluació que he tingut al llarg de la meva vida, concretament a les classes de llengua.

La meva avaluació ha sigut bàsicament sumativa, és a dir, final quantitativa, objectiva i externa. Jutja l'aprenent respecte una norma. Poso un exemple molt clar, recordo que a molt exàmens havíem de contestar amb exactament les mateixes paraules que hi havia al llibre, és a dir, moltes vegades no podies explicar les coses a la teva manera i amb les teves paraules. Et retornaven l'examen per mirar la nota i no el corregíem a classe, per exemple, per saber on havíem fallat i perquè. Recordo també que a vegades ni ens l'entregaven, només ens deien la nota. Per a què serveix saber una nota si no pots veure on t'has equivocat? Així doncs, tinc molt clar que la avaluació sumativa i final no té res positiu, és molt millor una avaluació formativa, que genera aprenentatge.

A primària, a la ESO i al Batxillerat, la meva formació ha sigut continuada, ja que no només es tenia en compte un examen final per a avaluar un alumne, sinó tot el treball durant un mateix trimestre (treballs, exàmens parcials, deures, exposicions, treball a classe i assistència). Al final de cada trimestre fèiem també un examen final. Ara, a la universitat, m'he trobat amb assignatures amb una avaluació continuada, però també, d'altres amb una avaluació final, amb un examen on t'hi jugues el trimestre.

Pel que fa a la nota, només a primària hi havia una avaluació qualitativa, on la nota era suspens, aprovat, bé, notable i excel·lent, i al costat de cada nota hi havia un comentari de professor. Si no recordo malament, a la ESO la avaluació ja era quantitativa, amb xifres (0-10) però continuava havent un comentari de cada professor. I lògicament al batxillerat i a la universitat, ja no hi havia cap valoració. La majoria de assignatures i exàmens que fèiem tenien una puntuació del 0 al 10, però també m'he trobat amb puntuacions sobre 100, per exemple.

Majoritàriament he tingut heteroavaluació, és a dir qui puntua és el professor/a. Només en algunes assignatures o en algun examen concret he tingut coavaluació o autoavaluació, on l'alumne s'avalua a sí mateix o al company, i la professora hauria de tenir en compte aquesta avaluació, tot i que sempre he posat en dubte això, què hi penseu? Recordo que a Batxillerat tenia una professora d'anglès que quan fèiem els listenings ens tornava a repartir els exàmens perquè li corregíssim a un altre company. Ara a la universitat també hem tingut alguna assignatura amb aquest tipus d'avaluació.

He tingut avaluació de diferents tipus: exàmens, portafolis, cooperació entre iguals (treballs per parelles o equips), proves tipus test, entrevistes orals, etc. També he fet exàmens de competència per obtenir un certificat corresponent al First Certificate i l' Advanced, aquí a la universitat. Mai havia tingut una prova de nivell de llengua per "classificar-me" en un grup o un altre abans d'arribar a la universitat. Abans de començar primer de carrera, però, ens van fer una prova d'adscripció d'alemany, la meva segona llengua estrangera, ja que si no recordo malament hi havia dos o tres grups per nivells.

Finalment, crec que aprovar un examen o no aprovar-lo no determina que dominis la matèria, hi han molts factors que influeixen: pots tenir un mal dia, nervis, quedar-te en blanc, etc. També he tingut experiències més positives; a qui no li ha passat no haver estudiat gaire, però tenir la surt que a l'examen surt precisament  allò que et saps millor? Així doncs, no puc dir que les avaluacions són sempre justes, pot pasar que aquell que ha estudiat més suspengui, per algun motiu, i una altra persona que ho tenia menys preparat tregui millor nota.

Per últim, crec que dins de l'ensenyament de llengües i l'ensenyament en general, és molt i molt important saber avaluar, considero que és igual d'important saber ensenyar que saber avaluar, sinó més, ja que l'avaluació és també una forma d'aprenentatge. I què millor forma d'aprendre que a partir dels teus propis errors? La qüestió, sobretot amb les llengües, és intentar saber què has fet malament i no tornar a fer-ho en un futur, és a dir millorar dia rere dia.