Sobre l'enfocament i la organització de les meves classes

Com podeu veure al títol, en aquesta entrada us parlaré sobre l'enfocament i la organització de les meves classes durant la meva etapa com a estudiant. 

Puc afirmar que l'enfocament per objectius l'he experimentat durant tota la meva educació. Al batxillerat, per exemple, on clarament l'objectiu principal era preparar i aprovar la selectivitat. Per això el temari que estudiàvem, era allò que més probabilitats hi havia que sortís a l'examen, Recordo com a algunes classes de grec o llatí, la professora agafava directament exàmens de la selectivitat d'altres anys i ens feia practicar. O en altres assignatures com història o filosofia el professor ens deia directament: "Això no cal que ho estudieu perquè no sortirà". 

Pel que fa a la Taxonomia d'objectius de la educació de Benjamin Bloom, concepte que no havia sentit mai, no recordo cap classe específica que es bases en aquest sistema d'organització de l'aprenentatge. Bloom planteja sis nivells de processos cognitius, com podem veure a la imatge, organitzats de més simple a més complex.


D'altra banda, les meves classes de castellà i català eren bàsicament deductives. Les classes seguien l'esquema següent: primer de tot la professora explicava el temari i donava exemples concrets i a continuació els alumnes havíem de fer exercicis   relacionats que a vegades, no sempre, eren avaluats. Recordo que al llibre veníen totes les regles de normativa i les havíem d'estudiar. Així doncs, la dinàmica de les classes era gairebé sempre la mateixa: escalfament abans d'endinsar-nos en matèria, presentació d'ítems i finalment la realització de pràctiques controlades o a vegades pràctiques obertes, on l'alumne té més llibertat. Puntualment sí que havíem fet alguna classe seguint el mètode inductiu, on a partir d'un exemple havíem de formular la norma. Considero que aquesta segona pràctica dóna un resultat millor, ja que érem nosaltres qui després d'uns exemples intuíem quina podria ser la norma a partir de la qual es regien i ,per tant, s'interioritza abans.

Durant la meva etapa d'estudiant he tingut tant classes individualistes com classes cooperatives, on treballaven en petits grups o parelles. Recordo que les classes d'anglès i d'alemany eren molt més dinàmiques i teníem un paper molt més actiu (participava més i fèiem jocs i activitats en parella) que les classes de català o castellà, per exemple, que eren més individualistes, segurament com la gran majoria de vosaltres.


He tingut també classes on es treballava bàsicament per projectes o tasques, i ha sigut en aquests últims anys amb l'assignatura Estudi de cas, on fèiem ABP's que havíem de preparar durant una o dos setmanes i fer la presentació davant la classe. Crec que és una de les assignatures on més he après i treballant de manera autònoma, a més a més, crec que és molt important saber expressar-se en públic i com us podeu imaginar, fent cada setmana o cada dos una presentació, t'acabes acostumant.

Per últim, al batxillerat i sobretot a la universitat les classes es basaven i es basen més en escoltar el professor i prendre apunts. Tot i així, alguna vegada fem algun exercici interactiu en grupets, exposicions, etc. Ara bé, això a la ESO, i sobretot a primària era diferent. Les classes no es basaven tant en prendre apunts d'allò que el professor explicava, ja que per això teníem el llibre amb la teoria, sinó en fer exercicis i altres activitats, a més a més hi havia més interacció a classe, la professora et preguntava per veure si havías parat atenció, etc.

Considero, però, que les classes haurien de ser més dinàmiques, ja que si la classes es basa només en la explicació del professor, ens avorrim, la major part de la classe desconnectem i no aprenem tot el que hauríem d'aprendre.

Fins aviat! :)