Les meves metodologies

Avui parlarem de les metodologies que hi ha per a l'aprenentatge de llengües. No les explicaré una per una perquè com ja podeu veure són moltes; per tant, el que faré serà dir quines d'aquestes metodologies he experimentat.

Doncs bé, si no em falla la memòria, una de les metodologies que més he experimentat ha sigut la gramàtica traducció, com per exemple a les classes de grec i llatí del batxillerat, on bàsicament el que fèiem era aprendre la seva gramàtica i memoritzar el seu lèxic a base de traduir textos a la llengua materna i fer l'anàlisi de frases. Les classes de català i castellà es basaven també bàsicament en aquesta metodologia.

Tot i que no m'agrada del tot aquesta metodologia, i considero que hi ha d'altres que poden funcionar molt més per aprendre una llengua, metodologies més dinàmiques, on fan participar més els alumnes, com ara l'aprenentatge cooperatiu (aprenentatge en equip/grup) i l'enfocament comunicatiu (propòsit de comunicar, llenguatge i situacions reals, treball en parelles o grups, errors sense gran importància...), considero que per aprendre llengües clàssiques com són el grec i el llatí és la millor manera.

L'anglès vaig començar aprenent-lo amb un mètode directe, on relacionàvem el significat d'una paraula amb objectes de l'entorn de la classe o mitjançant la mímica i jocs diversos. També utilitzàvem la repetició de paraules per aprendre la seva pronúncia i anar agafant a poc a poc fluïdesa.

Però més endavant, les classes estaven més aviat seguien un enfocament comunicatiu (explicat anteriorment) i un enfocament lèxic, com quan la professora ens feia memoritzar llistats de vocabulari o verbs. 

Les classes d'alemany seguien també un mètode directe al començament del meu aprenentatge, i més endavant un enfocament comunicatiu. 

L'italià només el vaig estudiar formalment un any a la universitat, i recordo que les classes eren molt dinàmiques i només podíem parlar en italià, ja que el professor no entenia molt ni el català ni el castellà. Diria que s'utilitzava l'enfocament oral i situacional. I per què ho crec? Doncs perquè la majoria de material era oral, per l'ús de la llengua meta en totes les situacions i perquè ens centràvem principalment en la llengua oral, la gramàtica i el lèxic. 

De tota manera, he de dir que les classes no es basaven en una d'aquestes metodologies, sinó que més aviat fèiem classes i exercicis amb característiques de metodologies diferents. Així recordo que a classe d'anglès fèiem activitats pròpies d'un enfocament audiolingual: lectura i consegüent repetició d'un text (diàlegs, per exemple), després havíem d'adaptar aquest diàleg a la nostra situació, havíem de fer exercicis al llibre de text a partir d'aquest diàleg, etc. 

Per acabar, considero que per facilitar l'aprenentatge d'una segona llengua, els aspectes més rellevants en una metodologia són d'una banda la professora, qualificada, amb ganes d'ensenyar i que li agradi i estigui bé amb el la seva feina; i d'altra banda, considero que és imprescindible la dinàmica de les classes, tenir en compte les necessitats dels alumnes (input i output) i que hi hagi una "immersió" en aquesta llengua.